Els dos Grups d’Acció Local (GAL) de les Terres de l’Ebre —el Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià (CODEBEM) i el Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques (CIS)— alerten que la proposta del nou Marc Financer Pluriennal 2028–2034 de la Comissió Europea pot representar el retrocés més important en dècades en termes de desenvolupament rural a les comarques ebrenques.
Tal com explica Ruben Alegria, gerent del CODEBEM, “amb el plantejament que la Comissió té sobre la taula, el programa LEADER i els Grups d’Acció Local deixaríem de tenir un finançament mínim garantit i perdríem competències essencials. Una situació que posa en perill la continuïtat de la tasca dels GAL i el model de governança local amb el qual venim treballant des de fa més de 30 anys”.
I és que, fins ara, hi ha hagut una reserva mínima de finançament del 5% per al LEADER que han executat al territori els GAL. En canvi, de cara al nou període 2028-2034 la proposta recentralitza la gestió dels fons europeus, el que suposaria una pèrdua d’autonomia i podria deixar les comarques ebrenques, igual que la resta de territoris rurals catalans, sense un instrument adaptat a les necessitats territorials.
En aquest sentit, Begoña Garcia, gerent del CIS, destaca “els GAL som una eina clau de cohesió territorial i de generació d’oportunitats al món rural. L’èxit del programa i la metodologia LEADER recau precisament en l’adaptació de les polítiques als contextos territorials, en la capacitat de diversificar l’activitat econòmica en sectors estratègics, en l’impuls de la col·laboració público-privada entre agents i autoritats locals i, en l’assessorament i acompanyament tècnic personalitzat que fan els equips”.
Més de 36 milions d’euros invertits en 10 anys a les Terres de l’Ebre
Durant dècades, el programa LEADER ha estat clau per a l’impuls de l’activitat econòmica i la creació d’ocupació, permetent la inversió de desenes de milions d’euros a Catalunya. Concretament a les Terres de l’Ebre, entre els anys 2014 i 2024 el programa ha fet possible la inversió de més de 36 milions d’euros, 9,2 dels quals corresponen a la subvenció dels ajuts LEADER. Una inversió que ha impulsat 279 projectes, ha permès la creació de 226 nous llocs de treball directe i ha contribuït a conservar-ne 3689.
A més, els GAL gestionen l’ajut del Tiquet Rural, dirigit a la creació i/o adquisició de microempreses en traspàs o relleu, del qual actualment està oberta la tercera convocatòria. En les dos primeres convocatòries, el Tiquet Rural ha atorgat 561.223 euros a les quatre comarques ebrenques, contribuint a l’impuls de 27 projectes.
A part de la gestió d’aquests dos ajuts, els GAL impulsen projectes que aborden reptes dels territoris rurals, recollits a l’Agenda Rural de Catalunya, a través de la cooperació entre GAL i amb agents locals, amb l’objectiu de crear oportunitats reals i arrelar població en municipis petits i mitjans. En són exemples Cowocat_Rural, la xarxa d’espais de coworking que impulsa la diversificació econòmica amb l’objectiu d’oferir opcions de feina i arrelar nova població al món rural, o Atenea, que reconeix les dones rurals com a agents claus del desenvolupament i la transformació del territori, els hi dona visibilitat i les posa en valor, entre d’altres.
Begoña Garcia, del CIS destaca “hem demostrat que el desenvolupament local participatiu funciona. Coneixem el territori, els seus reptes i les seues oportunitats. El nou marc financer europeu no pot deixar-nos sense eines, ja que no som només entitats gestores d’una dotació pressupostària, sinó que tenim un llarg bagatge i aportem valor en la dinamització territorial”.
El nou marc financer posa en risc la inversió territorial
La Comissió Europea ha proposat una transformació estructural en les polítiques i instruments de finançament del nou Marc Financer Pluriennal 2028–2034, la qual representa una amenaça per als GAL i la seva metodologia de treball. D’una banda, el nou marc no reflexa l’obligatorietat de destinar el 5% del Fons de Desenvolupament Rural al LEADER, com fins ara.
D’altra banda, s’eliminen funcions essencials dels GAL com són l’impuls de convocatòries, la proposta de selecció de projectes, criteris i percentatge dels ajuts. A més, la nova proposta es basa únicament en el rendiment i la gestió centralitzada per part dels estats membres, sense tenir en compte el valor afegit de la metodologia participativa “bottom-up” pròpia del LEADER.
Ruben Alegria, apunta “estem en un moment clau ja que és ara quan s’està definint el futur marc financer europeu. El que està en joc no és un programa, és la capacitat del territori de decidir el seu futur. Per això instem les institucions europees i estatals a protegir i reforçar el LEADER, i no a diluir-lo en estructures centralitzades no adaptades a la nostra realitat territorial”.
Un clam conjunt, la Crida Mediterrània
En aquest context, des de fa mesos l’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya (ARCA), l’Euroregió Pirineus Mediterrània i l’Associació Catalana de Municipis (ACM), juntament amb els GAL i GALP catalans, estan duent a terme una sèrie d’actes reivindicatius. Sense anar més lluny, el passat 4 de març va celebrar-se un acte al Parlament Europeu per reivindicar la necessitat de preservar els Fons de Desenvolupament Rural, el programa Leader i els Fons Europeu Marítim, de Pesca i Aqüicultura (FEMPA) dins dels fons estructurals europeus i dotar-los d’un finançament estable i suficient.
Reivindicacions que es concreten en la Crida Mediterrània, un manifest elaborat conjuntament per ARCA, l’Euroregió Pirineus Mediterrània, la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears, que vol sumar adhesions d’entitats, agents i ciutadania del món rural i marítim en un clam unitari a favor d’uns territoris rurals cohesionats, vius i sostenibles. Els GAL de les Terres de l’Ebre animen a municipis, entitats i ciutadania ebrenca a signar la Crida Mediterrània.
